Quan arriba el 19 de març, a moltes cases catalanes es preparen unes postres molt especials: la crema catalana. Aquest dia és Sant Josep, una data important per a moltes famílies, sobretot per aquelles que tenen un Josep, una Josepa, una Josefina o fins i tot un Pep o una Pepa a casa. Però, per què mengem crema catalana aquest dia?
Jo sempre he viscut molt de prop aquesta tradició. La meva família tenia una pastisseria i, des de petita, he vist com la gastronomia, les festes i les tradicions formen part de les nostres celebracions. Sant Josep era un dia especial per a nosaltres perquè el meu avi es deia Josep. A la pastisseria, aquells dies, es feia molta crema catalana, amb aquella olor tan bona de llimona i canyella. Quan tenia uns 15 o 16 anys vaig aprendre a fer crema a l’obrador, però he de confessar que el que més m’agradava eren els encenalls de xocolata amb llet i ametlles que hi posaven per sobre. Era una autèntica festa!
L’origen de la crema catalana
La crema catalana és una de les postres més antigues d’Europa. De fet, ja apareix en receptaris medievals catalans del segle XIV! Tot i que sovint es compara amb la crème brûlée francesa, la crema catalana és diferent. Té una textura més lleugera, no es cou al forn i es fa amb midó de blat de moro o farina en lloc de nata. Però el que la fa realment especial és la crosta de sucre cremat a sobre. Avui dia, a molts llocs es crema amb un bufador de cuina, però per mi, el gran secret per fer una crema excepcional és cremar el sucre amb una pala de ferro roent. El sabor és inigualable!
La relació amb Sant Josep
Però, per què mengem crema catalana per Sant Josep? La resposta està en la tradició. Antigament, el 19 de març era el “Dia del Pare” a Catalunya i a altres llocs d’Europa, perquè Sant Josep era el pare de Jesús. En aquesta època de l’any, a les cases de pagès hi havia un excedent de llet i ous, i la millor manera d’aprofitar-los era fent postres com la crema catalana. Amb el temps, aquestes postres es van convertir en el protagonista d’aquest dia, i encara avui es manté la tradició.
Aprofitar el que tenim sempre ha estat molt present a la cuina catalana. De fet, bona part dels plats típics catalans han sorgit per evitar el malbaratament del menjar. Un gran exemple és el pa amb tomàquet, que es va començar a fer per aprofitar el pa sec. Amb el tomàquet, el pa quedava més tou i es podia menjar millor. Amb la crema catalana, passava una mica el mateix: era una manera deliciosa d’utilitzar ingredients senzills i convertir-los en una meravella.
Unes postres amb molta història
Tot i que la crema catalana és especialment típica per Sant Josep, avui dia la pots trobar durant tot l’any a molts restaurants i pastisseries de Catalunya. A més, hi ha moltes versions modernes: amb gelat, amb galetes, amb escuma… Però la tradicional, la de tota la vida, continua sent la més estimada.

El mes de març o les setmanes abans de Setmana Santa són un moment ideal per tastar postres tradicionals. A banda de la crema catalana i els encenalls de xocolata, en aquesta època també pots trobar bunyols de Quaresma, carquinyolis, melindros i molts altres dolços típics. Si pots, fes una visita a una pastisseria tradicional i gaudeix-ne. No te’n penediràs!
Per a mi, cada vegada que menjo crema catalana em transporto als dies a la pastisseria, al meu avi Josep, a la il·lusió de veure aquella crosta de sucre cruixent cremada amb pala de ferro. És un d’aquells sabors que em fan sentir a casa.
Avui no t’explicaré com fer la crema catalana, però si t’interessa, pots consultar aquesta recepta de la revista Cuina.
I tu, has provat mai la crema catalana? Com t’agrada més?
Si m’agrada molt la crema catalana!